Blogia
Nit de Tardor

Dolors Miquel

Dolors Miquel - Biografia

Dolors Miquel - Biografia

 Dolors Miquel


Vaig néixer a la ciutat de Lleida l’any 1960, en un entorn idíl.lic i d’una gran felicitat. Als 6 anys, gairebé al mateix temps que era expulsada d’aquest paradís, vaig descobrir el paradís de l’escriptura: recordo perfectament el primer text que vaig escriure i l’efecte que produïren les paraules sobre mi.
La meva família era un lloc on l’art i la cultura eren completament inexistents i on no tenien ni cabuda ni importància ni llibres, ni discos, ni pintura, ni teatre, ni cine, ni folklore, ni dansa.., ni res que s’hi assemblés. Aquest fet va ser trascendental per a la meva escriptura i va marcar aquesta desviació insòlita que patien en mi l’anar de les generacions de la carn. D’aquests moviments subtils han nascut , entre d’altres moltes coses, tots els meus llibres.

Dolors Miquel - Poema

XIQUETES ENAMORADES

Quan lo frred burxa la pell,
no hi ha filla res millor
que tenir un amant bell
que et sapo donar calor.


Pobres verges lleidatanes,
l’església les ha capat,
si el forat se’ls obre amb ganes
s’hi posen esparadrap.

En aquest poema ens diu que només les noies enamorades senten

una sensació de amor, de calor i de passíó dins el cor, una sensació única.

També fa referència a  les pobres mongues lleidetanes que van tan desesperades

per trobar un amor, que s’han de tapa l’entrecuix amb esparadrap.

Dolors Miquel - Poema

KOM

Com més m’allunyo de mi,
més sé qui sóc.
Com més m’allunyo, més em perdo
més em recupero.
Com més me’n vai fora de mi
més endins em trobo.
Com més m’enterro en l’oblit,
més em recordo i em tinc.
Com més desconec el  conegut
més m’abraço l’abisme i el buit.
Com més travesso els límits imaginats,
més espai tinc, més camins sóc.
Com més nego l’evidència de l’anàlisi
més em dibuixo, m’aparec.
Com més em travesso els límits
més m’abasto i em sorprenc.
Com més em moro de mi
més em visc i més em neixo.
Com menys em tinc,
més em posseeixo.

Aquest poema és un molt especial dins de la col.lecció de Dolors Miquel

mostra un poema ple de contradiccions ja que despres del com sempre

siu quelcom contradictori a lo anterior. Menys en els dos derrers versos;

"Com menys em tinc,
més em posseeixo
."