Joan Salvat Papasseit - Poemes
Deixaré la ciutat
Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
la meva barca
el port
i el voltàmetre encés que porto a la butxaca
l'automnibus brunzent
i el més bonic ocell
que és l'avió
i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva
li diré com la copa melangiosa és de vi
i el meu braç del seu coll
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo
i em faré el rostre pàl.lid com si fos un minyó
i diré maliciós:
com un pinyó és la boca que em captiva.
Joan Salvat Papasseit
_____________________________________________________________________
Aquest poema de Joan Salvat Papasseit ens mostra com l'autor vol fugi d'una ciutat,
ciutat on s'hi sent que not pot arriba a estimar la noia que estima, ciutat que li priva
d'aquest amor, i deixant tot enrere, sense por del que pugui passa
va a buscar aquella persona que desitja de veritat.
Així doncs, es mostra com Papasseit és un home d'amor
i que pot renunciar a quelsevol cosa per amor.
Personalment és un poema que reflecteix l'auntèntic sentiment de l'amor,
i com pot fer que una persona abandoni la seva anterior vida
per compartit la nova amb l'ésser estimat.
Dóna'm la Mà
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
____________________________________________________
En aquest segon poema de Papaseit ens mostra com està
enamorat d'una noia, i que no te por a res ni a ningú
per demotra-li el seu amor, no te por de ser descoberts
ja que el seu amor és tan gran i pur que res ho pot negar.
Poeta nascut a Barcelona, és el màxim representant dels moviments avantguardistes que es desenvolupen a Catalunya entre els anys 1917 a 1924. De orígen molt humil, la seva obra respon al seu pensament anarquista i sentimental. La revolució polític-social i literària del poeta li duen a publicar una sèrie de manifestos on exposa tesis revolucionàries. Més endavant evoluciona cap a un estil més personal, més calmat, es manifesta llavors ple de tendresa, amor i sensualitat. A pesar que la seva salut va estar marcada per la tuberculosi, el seu esperit va mostrar sempre desitjos de viure. La seva malaltia es va agreujar en l’any 1924 just quan acabava de complir 30 anys, truncant així una ja madura producció poètica.