Joan Vinyoli

Joan Vinyoli - Poemes

TEMPS

Torna'm, ah, torna'm als anys
de la noiesa,
                    amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
                              i el ping-pong.
                                                     No. No.
Torna'm a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
                     I me n'alegro.

________________________________________________________

Poema de Joan Vinyoli, que tracta sobre la nostalgia que sent l'autor envers la seva joventut

 ens trasnmetla falta que troba en els moments en que anava a jugar amb els amics, feia jocs de nens

quan encara era un noi incocent, però el" No.No" que despres diu,

ens pertmet veure que de fet no vol tornar a aquella època de la seva vida,

ja que la passió i la rebeldia de la seva joventut el fa fer mal

i ara que ja és madur i adult pot veure que tan sols li agrada recorda aquells temps

i ara és feliç sent com és.

PASSEIG D'ANIVERSARI

Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n'ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.

He fet l'intent d'estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l'aigua d'una font.

Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar.

_____________________________________

En aquest poema es veu com l'autor

sent una nostàlgia per quelcom o algun lloc

on de petit hi va viure,és potser, una zona de estiuejar

on va crèixer la seva infantesa.

I ara veu com aquest lloc que tan s'estima s'està

trencant, ensorrant, o potser desapareixent,

i sent una tritesa enorme dins seu.

Joan Vinyoli - Biografia

Barcelona 1914-1984. Poeta. El seu pare va morir quan tenia quatre anys i va viure una infantesa marcada per les penúries econòmiques familiars i la felicitat dels estius passats a Santa Coloma de Farners, paisatge sovint evocat en la seva poesia. Cursà estudis de comerç i als setze anys entrà a treballar a l’editorial Labor, on va exercir càrrecs diversos, fins a la seva jubilació el 1979.

La seva producció poètica pot dividir-se en dues etapes: la primera, que va de 1937 a 1963 i en la qual és fidel al mestratge de Riba i Rilke, és la de formació i consolidació. Està caracteritzada pels constants replantejaments poètics i per la ferma voluntat de construir-se una veu lírica personal.La segona etapa, que va de 1970 a 1984, és la de maduresa i plenitud poètiques i coincideix amb el moment de màxim reconeixement per part de la crítica (premis, ressenyes, lectures poètiques...) i del públic lector.

L’obra de Joan Vinyoli, de gran coherència i unitat, malgrat la diversitat de formes i estils, i elaborada al marge de modes, escoles i tendències, esdevindrà, sobretot a partir dels anys setanta, punt de referència de les noves generacions de poetes, tant pel caràcter original de la seva proposta estètica i del seu univers imaginari com per l’autenticitat i la modernitat de la seva veu lírica.