Rainer Maria Rilke

Rainer Maria Rilke - Poema

Final

La muerte es grande.
Somos los suyos
de riente boca.
Cuando nos creemos en el centro de la vida
se atreve ella a llorar
en nuestro centro.

En aquest poema Rilke ens intenta mostra la poca importància

que tenim devant en la vida devant la mort, que som èssers que ens

creiem el centre del món i que tot perdurarà per sempre, però

quan girem la cantonda i ens trobem la mort sobtada, aleshores tota

la nostra idea que tenim construida de nosaltres mateixos cau

i llavors morim i tot acaba.

 

Rainer Maria Rilke - Poema

Vivo mi vida en ondas crecientes
que se tienden sobre las cosas.
La última acaso no llegue a trazarla,
pero voy a intentarlo.

Giro en torno a Dios, la torre antigua,
llevo milenios girando;
y aún no sé si soy alcón o vendaval
o un grandioso canto.

 

He escollit aquest poema ja que mostra clarament

l’angoixa que sent l’autor en el seu sentit de la vida,

mostra com dóna voltes entorn quelcom que no sap si

existeix, que no sop si ho trobarà. Ens diu que està pler de

dubtes, de preguntes sense respota que li provocan una tensió i

confusió molt fortes.

Rainer Maria Rilke - Biografia

Poeta i novel·lista austro-germà nascut a Praga en 1875 .

La seva infància va transcórrer en un mitjà familiar ple de conflictes. En 1896, després d’abandonar l’escola militar per problemes de salut, va prendre cursos de literatura, història de l’art i filosofia en les Universitats de Munich i Berlín. Dedicat de ple a la literatura, va viatjar per diversos països d’Europa, va travar amistat amb importants intel·lectuals i va sostenir tormentosos romanços que mai van omplir les seves expectatives. Quan va fixar la residència en Paris en 1902, ja era reconegut com el més important escriptor en llengua alemanya. Allí va publicar obres importants com "Nous poemes" 1907, "Réquiem" 1909, i la novel·la "Els quaderns de Malte Laurids Brigge" 1910 . La primera guerra mundial ho va sorprendre en Munich on es va veure obligat a prestar serveis com oficinista. En 1919 va assolir establir-se a Suïssa i va acabar les famoses creacions "Triaries de Duino", "Els sonetos a Orfeo", "Gong" 1924 i "Mausoleu" 1926 . Víctima de leucèmia, va morir a Suïssa al desembre de 1926.