Pere Quart - Poema

Vacances pagades

He decidit d'anar-me'n per sempre.
Amén.

L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.

Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.

L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.

Prendré el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.

Oh terra sense cel!

Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta lepra.

Demà me'n vaig
-no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.

Salto llavors dins la tenebra encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.

______________________________________

En aquest poema es veu com l'autor ens mostra una infeliçitat

 per quelcom que li ha marcat,que vol fe desaparèixer

així que decideix marxar,

fugir, i deixar enrere allò l'obsessiona

de una manera destructiva, però alhora ens fa xocar

amb el fet de que tornarà d'allà on va vindre,

però que més tard fugirà de nou.

Aleshores ens va describint que és allò que l'engoixa

que el fa sentir buit, malament.

I ja amb una clara soledat, ens diu

 fugint de quatre grapes, com un nen espantat

ho deixerà tot, i anirà  a un nou món,

un lloc on ell hi pertany.