Pere Quart

Pere Quart (Joan Oliver) - Biografia

Joan Oliver

Conegut pel sobrenom de Pere Quart, amb el qual signa les seves obres. Poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista.

És considerat un dels poetes catalans més importants del segle XX. La seva poesia ha estat vista com la més original de totes. El seu primer recull poètic, Les decapitacions (1934), avança el que serà després la seva poesia: àgil, anecdòtica i atreta pel realisme, reflex de la traumàtica experiència de la guerra civil espanyola i l'exili, amb una visió del món desolada i escèptica. Provinent d'una família de la burgesia industrial, cofundador del Grup de Sabadell, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, manté com a escriptor un estil marcat per la ironia contra les convencions. Com a traductor, rep a la dècada dels cinquanta, el Premi del President de la República Francesa per la versió d'El misantrop, de Molière. L'any 1970 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A la dècada dels vuitanta rep els premis Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i a la seva actitud crítica, rebutja la Creu de Sant Jordi.

Va ser membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Pere Quart - Poema

Vacances pagades

He decidit d'anar-me'n per sempre.
Amén.

L'endemà tornaré
perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.

Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.

L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raça missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseït fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjança.

Prendré el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.

Oh terra sense cel!

Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta lepra.

Demà me'n vaig
-no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.

Salto llavors dins la tenebra encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.

______________________________________

En aquest poema es veu com l'autor ens mostra una infeliçitat

 per quelcom que li ha marcat,que vol fe desaparèixer

així que decideix marxar,

fugir, i deixar enrere allò l'obsessiona

de una manera destructiva, però alhora ens fa xocar

amb el fet de que tornarà d'allà on va vindre,

però que més tard fugirà de nou.

Aleshores ens va describint que és allò que l'engoixa

que el fa sentir buit, malament.

I ja amb una clara soledat, ens diu

 fugint de quatre grapes, com un nen espantat

ho deixerà tot, i anirà  a un nou món,

un lloc on ell hi pertany.

 

Pere Quart - Poema

Cançó explícita

Tant el llibre com la rosa,
tant la lluna com el sol.
Les albades amb alosa
o les nits amb rossinyol.
Tant l'amada, que no gosa,
com l'amant, que tot ho vol.
Tant la casa com la llosa
per' tu sol...

Vindrà temps que et farà nosa
o et serà de poc consol
qualsevol, qualsevol cosa,
qualsevol.
_________________________________________

Aquest poema ens mostra com l'autor s'està dirigint a algú,

algú que coneix i estima,

ja que ens diu que no importar res del que pugui passar (amb metàfores)

i que més val seguir endevant, que temps de tristó

i infeliçitat vindran.

I que lo millor es deixar passar i fer cor fort, es a dir, aguantar.