Fernando Pessoa - Poema

Esto

Dicen que pretendo o miento
En cuanto escribo. No hay tal cosa.
Simplemente
Siento imaginando.
No uso las cuerdas del corazón.

Todo cuanto sueño o pierdo,
Que pronto cae o muere en mí,
Es como una terraza que mira
Hacia otra cosa más allá.
Esa cosa me arrastra.

Y así escribo en medio
De las cosas no junto a mis pies,
Libre de mi propia confusión,
preocupado por cuanto no es.
Sentir? Dejemos al lector sentir!

En aquest poema Pessoa fa una crítica a aquells

que diuen que els seus poemes són buits d’autèntic contingut personal,

és a dir, que els seus poemes han sigut escrits per tan sols donar-se a conèixer

per crear una falsa imatge de gran poeta, però de fet això no és pas aixi.

Pessoa sent com un fill cadasqun dels poemes que escriu,

i fins i tot moriria per ells.