Joan Salvat Papasseit - Poemes

Deixaré la ciutat

Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor

la meva barca

el port

i el voltàmetre encés que porto a la butxaca

l'automnibus brunzent

i el més bonic ocell

que és l'avió

i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva

li diré com la copa melangiosa és de vi

 i el meu braç del seu coll

i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo

i em faré el rostre pàl.lid com si fos un minyó

i diré maliciós:

 com un pinyó és la boca que em captiva.

Joan Salvat Papasseit

_____________________________________________________________________

 Aquest poema de Joan Salvat Papasseit ens mostra com l'autor vol fugi d'una ciutat,

ciutat on s'hi sent que not pot arriba a estimar la noia que estima, ciutat que li priva

d'aquest amor, i deixant tot enrere, sense por del que pugui passa

va a buscar aquella persona que desitja de veritat.

Així doncs, es mostra com Papasseit és un home d'amor

i que pot renunciar a quelsevol cosa per amor.

Personalment és un poema que reflecteix l'auntèntic sentiment de l'amor,

i com pot fer que una persona abandoni la seva anterior vida

per compartit la nova amb l'ésser estimat.

Dóna'm la Mà 

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

____________________________________________________

En aquest segon poema de Papaseit ens mostra com està

enamorat d'una noia, i que no te por a res ni a ningú

per demotra-li el seu amor, no te por de ser descoberts

ja que el seu amor és tan gran i pur que res ho pot negar.

Joan Salvat Papasseit - Biografia

Poeta nascut a Barcelona, és el màxim representant dels moviments avantguardistes que es desenvolupen a Catalunya entre els anys 1917 a 1924. De orígen molt humil, la seva obra respon al seu pensament anarquista i sentimental. La revolució polític-social i literària del poeta li duen a publicar una sèrie de manifestos on exposa tesis revolucionàries. Més endavant evoluciona cap a un estil més personal, més calmat, es manifesta llavors ple de tendresa, amor i sensualitat. A pesar que la seva salut va estar marcada per la tuberculosi, el seu esperit va mostrar sempre desitjos de viure. La seva malaltia es va agreujar en l’any 1924 just quan acabava de complir 30 anys, truncant així una ja madura producció poètica.

Miquel Martí i Pol - Poemes

No vull conservar res...

No vull conservar res que cridi la memòria
del vent arravatat i dels noms del silenci.
Vinc d’un llarg temps de pluges damunt la mar quieta
dels anys i res no em tempta per girar els ulls enrera.

Tu que em coneixes, saps que sóc aquell que estima
la vida per damunt de qualsevol riquesa
l’èxtasi i el turment, el foc i la pregunta.
Cridat a viure, visc, i poso l amà plana
damunt d’aquest ponent que el ponent magnifica.

Solemnement batega la sang en cada cosa.
Tot és camí des d’ara. Faig el jurament de viure.

_________________________________________

He escollit aquest poema, a part de que m’agrada estèticament,

per qué és un poema que ens mostra com a en Miquel Martí i Pol

ja no l’hi importan els bens materals, ara vol conservar allò que s’estima

de debó, allò que està per sobre de quasevol riquesa, com diu en el poema.

Vol superar aquests materials comuns ja que ha viscuts anys amb una malaltia.

que en el fons, per molts objectes que tinguis, aquests no t’ajuden

a superar-ho, en canvi els sentiments, els records...sí.

       UN DIA QUALSEVOL  

Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats, 
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.

      _______________________

Aquí veiem un Martí i Pol molt més pessimiste

un Martí i Pol trist, que ens mostra com ja vol

evadir-se d'aquest món, fugint fent un furat al

terre i així amagar-se per sempre, sense mira

mai enrer, en el pasat...el pasat que tan mal li va fer.

Miquel Martí i Pol - Biografia

 Miquel Martí i Pol

Biografia

 Miquel Martí i Pol va néixer el 19 de març de 1929

Va ésser poeta, escriptor i traductor català. Als catorze anys va començar a treballar en les oficines de la fàbrica tèxtil Tecla Sala, on ja treballava la seva mare. Als dinou anys cau malalt de tuberculosi pulmonar, el que li obliga a passar un any en el llit, període en el qual llegirà moltíssim. En 1954 guanya el premi Óssa Menor amb Paraules al vent. En 1956 es casa amb Dolors Feixas, amb qui tindrà una filla en 1958 i un fill en 1965. Comença a traduir i inicia una sèrie d'activitats públiques: dóna conferències, canta al costat de membres de la Nova Cançó, col·labora en revistes... A la fi d'aquesta dècada també s'implica en les activitats polítiques del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). A partir de 1970 comença a manifestar-se en el poeta una esclerosi múltiple que li durà a abandonar la fàbrica en 1973. En 1978 rep un homenatge en la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC.  La seva obra ha estat traduïda al castellà, asturià, portuguès, alemany, anglès, italià, flamenc, hebreu, eslovè, búlgarés.

Finalment morí a Barcelona un 11 de novembre de 2003.

Benviguts a tots!

Bé doncs, us dono la benvinguda al meu blog! 

Aquí s'hi penjaran articles de Literatura Catalana , així com el pota del més.Però no només això, sinó que també ( de tant en tant) hi penjaré articles d’interès, com de poemes, d'algun llibre o algun autor també. 

                                                                                                                                                                                                                                                                                        Amb això dels blogs ja hi tinc força experiència, i crec que tots els demés també, així que no crec que tinguem cap problema per anar postejan comentaris o articles seguidament al blog.Algunes vegades se’ns pot fer pesat,

 però entre tots farem que vagi bé!

Ànims a tots! :)