Enric Casassas - Poema

LES PRESONS NATURALS 

Quan he clavat els colzes a la taula 
i m’he agafat les mans entreficant els dits 
amb força, que m’he sentit els ossos, 
he tingut por 
de la meva platja, 
he pujat a una barca, 
m’he posat a remar, 
he fugit, 
cap a mar

E escollit aquest poema ja que el seu contingut m’ha agradat força,

no tan sols la forma, sinó quelcom més profund; el seu missatge.

Potser jo, des de la meva humil interpretació, no e encertat a la diana,

però el que jo n’extrec d’quest poema és que avegades les presons

més desoladores i trsietes som nosaltres mateixos, som nosaltres mateixos qui

ens tanquem en els nostres paranoics pensaments individualistes, el "jo" avegades

pesa massa i ens comporta a una bona i precisa mort.