Enric Casassas - Poema
JO
Menjo sol tot l’hivern
t’abraço
camino aquest carrer
t’abraço
m’enfonso en el no res
t’abraço
compro un encenedor
t’abraço
de nit em crec que et veig
t’abraço
potser vol entrar vent
t’abraço
passo calor fa fred
t’abraço
ni t’abraço ni no
t’abraço
discuteixo amb infants
t’abraço
m’aturo pel camí
t’abraço
escric qualsevol vers
t’abraço
em desperto obro els ulls
t’abraço
m’escapo de l’infern
t’abraço
no sé com perquè sí
t’abraço
begut i buit i encès
t’abraço
no et podré abraça més
t’abraço
l’abraç meu et fereix
t’abraço
me’n vaig et dic adéu
t’abraço
estic aquí no ho veus
t’abraço
Aquest atípic poema és uns dels més espceials que e tobat de Casasses.
La seva forma sembla que sigui lo més important i resaltant, peró alhora
d’analizar el missatge t’en adones de la seva atipicalitat, un poema
molt individualista a simple vista, peró que mostra un gran sentiment cap a una altre persona
i expresa el gran cor del autor.
0 comentarios